Page 27 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 6

MOLSA ÉS EL GOS PROTAGONISTA DEL LLIBRE. En aquest fragment explica com sonaven les alarmes durant la Guerra Civil. L’única manera d’avisar tothom ràpidament que estaven caient bombes era fent sonar alarmes. Ja fa més de vuitanta anys que va acabar la guerra, però encara hi ha gent que la va viure i en té records. Segur que, per escriure aquest frag- ment, David Cirici va parlar amb diverses persones que encara en tenen records perquè li expliquessin com la van viure.
MOLSA David Cirici
Abans que comencessin a caure bombes se sentia l’alarma. L’alarma era el soroll que avisava que caurien bombes. Ho sé perquè, així que començava a sonar, tothom corria.
Tothom cridava i corria. Però no ho feien tot alhora.
Quan començava a sonar l’alarma, la gent deixava de fer el que estava fent, després cridava, i després corria.
La gent deixava de fer una truita, cridava, i corria.
La gent deixava de llegir, cridava, i corria.
La gent deixava de comprar mongetes, cridava, i corria.
Al principi l’alarma sonava com una mena de mugit com el que feien les vaques quan hi passava per sota. Perquè a les vaques no els agrada que els gossos els passin
per sota la panxa. Però si era un mugit de vaca,
havia de ser una vaca molt grossa, perquè era un soroll molt fort, més que el d’un vendaval. Jo mirava pertot arreu, però mai no vaig veure cap vaca gegant. Per això dic que era un mugit com de vaca, però no era de vaca,
i a més a més això només era el principi.
A poc a poc aquest mugit s’anava tornant més i més agut fins que s’assemblava
a la botzina de l’autobús escolar.
A mi tot allò em posava molt nerviós.
I em posava molt nerviós que tothom es posés a córrer. Jo també em volia posar a córrer, però no sabia pas
on havia d’anar.
69