INFORMA’T

• La nota biogràfica sobre l’autor ajudarà a contextualitzar la lectura. Per a més informació, però, els alumnes poden consultar la pàgina web sobre Pere Calders de l’Institut d’Estudis Catalans .

PRACTICA

• Disposeu del text de la lectura enregistrat perquè els alumnes el puguin escoltar mentre el llegeixin i perquè en pugueu treballar també aspectes orals com l’entonació segons el text, el to, etc. i, en general, la dicció.
• Els alumnes poden continuar treballant l’anàlisi de textos narratius amb l’activitat interactiva El punt de vista narratiu .
• Disposeu de més models de textos narratius de ficció en la Sala de lectura del QUADERN INTERACTIU. Proposeu als alumnes la lectura i l’audició d’un fragment de la novel·la He jugat amb llops, de Gabriel Janer Manila, com a exemple de text narratiu de ficció escrit en primera persona. La lectura va acompanyada d’informació sobre l’autor de la novel·la i d’una contextualització del fragment. Hi trobareu, també, una proposta d’activitats.

a Que un matí, en llevar-se, va veure que al menjador de casa seva hi havia nascut un arbre.

b Perquè no tenia cap altra persona estimada a qui confiar aquell esdeveniment extraordinari.

c Es va sorprendre i no s’ho va creure. Tampoc no s’ho volia creure perquè, segons ell, si admetia la possibilitat que un arbre pogués néixer al menjador d’una llar, aleshores seria possible qualsevol cosa i s’hauria de repassar tot el que han dit els savis al llarg de la història.

d No desvetllar mai el secret. A canvi, l’Estat pagaria el silenci del protagonista.

e Perquè “se li mobilitza la consciència”. Considera que és un afer nacional i resol guardar silenci “per la pàtria”.

f Una carta d’agraïment.

• “Els revolucionaris alçarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potència, encuriosida, ens declararia la guerra.”, c.

• “Però, a despit de tot, he tocat l’arbre amb les mans.”, a.

• “Jo anava a arreglar un xec quan es mobilitzà la meva consciència.”, b.

Perquè coneixem el nom de l’autor, Pere Calders. Si fos una rondalla, no en coneixeríem el nom, ja que són uns tipus de narracions molt antigues que s’han transmès de generació en generació, oralment. A més, generalment, les rondalles o contes populars no se situen en cap temps determinat.

Nus: “Un matí, en llevar-me, vaig veure que al menjador de casa meva havia nascut un arbre. [...] Compartiu amb mi, només, aquest secret, i l’Estat pagarà bé el vostre silenci.”

Desenllaç: “Jo anava a arreglar un xec [...] I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?”

b El narrador protagonista i el capità de policia.

c Amb un llenguatge culte però planer.

d Tot el principi; la part inicial del nus, fins que el narrador parla adreçant-se al capità, i el desenllaç.

e Text conversacional: el diàleg que mantenen el narrador protagonista i el capità.

Sí. Les frases següents es poden considerar iròniques: “[...] no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.”; “[...] es mobilitzà la meva consciència.”; “Jo, per la pàtria, tot, sabeu?”; “I qui, amb això, no se sentiria ben pagat?”