Page 24 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 5

41
Autors múltiples
NARRATIVA
BLANCANEU Germans Grimm
Una vegada era el mig de l’hivern, i els borrallons de neu queien del cel com un plomissol.
Una reina seia vora una finestra que tenia un bastiment de banús negre, i cosia. I cosint i mirant-se la neu, es punxà amb l’agulla al dit, i caigueren tres gotes de sang a la neu. I com que el vermell sobre la neu blanca feia tan bonic, va pensar entre ella: “Jo tingués un infant tan blanc com la neu, tan vermell com la sang i tan negre com la fusta del bastiment!”
Al cap de poc, va tenir una nena, que era blanca com la neu, vermella com la sang i amb uns cabells negres com el banús, i per això li van dir Blancaneu. I en néixer l’infant, va morir la reina.
Al cap d’un any, el rei va prendre una altra muller. Era una bella dama, però era orgullosa i altiva i no podia sofrir que ningú la guanyés en bellesa. Tenia un mirall meravellós; quan s’hi posava davant i s’hi veia, ella deia:
Mirallet de la paret,
mirallet, pel teu encís:
qui és la més bella de tot el país?
I el mirall responia:
Tu, reina, ets la més bella del país.
I ella estava contenta, perquè sabia que el mirall deia la veritat. Però la Blancaneu creixia, i cada vegada era més bella.
66