Page 17 - MANUAL DE CONSULTA Llengua catalana 6

+ entrevistes
Entrevista a Tortell Poltrona
“El somriure és la distància més curta entre dues persones.”
Espai Obert - PeP Mogas
D’on ve el nom de Tortell Poltrona?
Quan era petitot vaig repartir pastissos per a la pastisseria del poeta Foix, i fèiem servir el nom del tortell per denominar la gent que era molt pesada. Més tard, amb el meu amic Claret Papiol, vam fer un espectacle amb una màquina de fer discursos que anomenàvem poltrona, i d’aquí va quedar el nom.
Què vol dir ser pallasso? El pallasso neix o es fa?
L’ofici de pallasso és una cosa molt sem- blant al vi: necessita una bona terra, un bon cep, ofegar-se amb aigua, patir de calor amb el sol, ser tallat, trepitjat, i amb el temps millora. Jo crec que hi ha una condició bàsica per ser pallasso, que és la generositat. Hi ha pocs col·lectius que deixin que els altres se’n riguin.
El riure és cultural i, per tant, cada país té el seu sentit de l’humor, o és universal?
El que canvia són les reaccions de la gent. Aplaudir és una convenció europea: en altres països el públic no aplaudeix, sinó que fan gestos o xisclen quan una cosa els agrada; tenen altres formes d’expres- sió. Les reaccions són diferents, però la comicitat és universal, riuen del mateix. Existeix el pallasso natural (i que jo reivin- dico) en els nens. Són ells els únics que poden ser capaços d’expressar les sensa- cions, totes, sense cap mena de por, que són capaços d’equivocar-se, de caure i de tornar-se a aixecar. I per a mi aquesta és la font, la més pura de totes!
L’any 1993 vas fundar Pallassos sense Fronteres. Un pallasso necessita pas- saport?
No, només ens cal un nas!
37