Quan entrem a classe, sentim una remor. Què deu ser? (És el so d’un riu que baixa amb força.)

Proposem als alumnes un joc: han de trobar una imatge que correspongui al so que ara estem escoltant (el so del curs alt d'un riu). Repartirem per les taules imatges que representen els diferents trams del riu barrejades amb altres fotografies que mostren altres situacions o les haurem deixat preparades a les diferents taules perquè les trobin quan entrin.

Els alumnes treballen en grup. Per posar-se d’acord, poden fer servir l’estructura cooperativa 1-2-41 El mestre o la mestra planteja una pregunta, un problema, una qüestió. 2 Cada alumne/a pensa individualment quina és la resposta correcta a la qüestió. 3 Per parelles intercanvien les respostes, les comenten i n’acorden una. 4 Entre tots els membres de l’equip elaboren una resposta definitiva.: cada grup ha de proposar una imatge consensuada i explicar per què l’han triat. Després, recollirem totes les propostes i votarem per posar-nos d’acord en quina és la imatge adequada. Finalment, descobrirem si l’hem encertada i quins grups havien fet la proposta correcta. Mostrarem la imatge als alumnes i en farem una breu descripció oral: Es tracta d’un riu en el seu tram inicial, quan l’aigua baixa amb més força.

Podem plantejar aquestes preguntes:

• L’aigua té força? Què vol dir “la força de l’aigua”?
• Té algun efecte aquesta força sobre els objectes que hi entren en contacte? (Per exemple, si llancem un objecte al riu, si el volem travessar...) Quin?
• Ens pot servir per a alguna cosa que l’aigua “tingui força” quan es mou? Si la resposta és que sí, poseu-ne exemples.
• En quina direcció es mou l’aigua? Cap amunt o cap avall?
• Sempre té la mateixa força l’aigua del riu? 
• Per on anirà més de pressa: per un terreny pla o per una baixada? (Penseu en vosaltres quan aneu amb bicicleta, per exemple.)

Ens fixem una mica més en els rius. Fem una primera pluja d’idees guiada.

Repartim imatges dels diferents trams del riu i projectem l'esquema d’un riu amb les etiquetes "alt", "mitjà" i "baix". També podem penjar a l'aula una impressió gran d’aquesta il·lustració. Els alumnes han de mirar les imatges anteriors amb deteniment i pensar a quina part del riu corresponen. Les poden enganxar amb Blue-Tack. En pòstits han d’escriure paraules que descriguin les imatges (cal que es fixin en la força que té l’aigua, l’amplada, els llocs per on passa, el material que arrossega, la quantitat d’aigua i les èpoques de l’any...) i enganxar-los al costat de la imatge corresponent.

Comprovem ara si les idees que hem tingut són correctes.

Dividim els alumnes per parelles o en grups petits i els proposem que vegin en una tauleta o a l’ordinador el vídeo El curs d'un riu i que, a partir de la informació que s'hi dona, completin (amb llapis) les definicions de la Fitxa 10. Quan l’aigua flueix. Els nens i les nenes poden aturar-ne la reproducció quan ho necessitin durant el temps que determineu. Recordeu-los que, en les definicions sobre el curs alt, mitjà i baix dels rius, hi incloguin els conceptes erosió, transport i sedimentació.

Després de veure el vídeo i de completar la fitxa, demaneu-los que facin una correcció encreuada amb un altre grup. Si han treballat per parelles, poden fer un grup de quatre per revisar i corregir o completar plegats la feina de l’altra parella. 

Finalment, posem en comú les definicions redactades i completem la fitxa a la pissarra amb les definicions escrites correctament. Podem aprofitar per treballar aquells aspectes ortogràfics que ens semblin convenients.

Després d’aquest treball col·lectiu, demaneu als alumnes que completin les explicacions de l’esquema del riu de la Fitxa 11. El curs d’un riu amb una síntesi de la informació elaborada.

OPCIONAL (AMPLIACIÓ)
Podeu acabar la sessió fent la pregunta següent als alumnes, que contestarem en la propera sessió: Per què hi ha aigua als rius quan no plou? Poden mirar d'esbrinar-ho a casa, amb la família.

Comencem recollint les idees dels alumnes sobre la pregunta que els havíem formulat en la sessió anterior. Els proposem que escriguin les seves idees en pòstits i que els enganxin a la pissarra.

Mirem tots el vídeo Per què hi ha aigua als rius quan no plou?, editat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), que ens donarà resposta a la pregunta. A continuació, els alumnes escriuran la resposta de manera raonada (l’aigua prové dels aqüífers que es formen per l’aigua que s’infiltra al sòl) i es prepararan per exposar-la a la resta de la classe. Ho faran en grups de quatre, mitjançant l’estructura cooperativa Caps numerats1 Es numeren els participants de cada grup.
2 Els membres del grup resolen les activitats plegats.
3 El mestre o la mestra diu un número i serà el membre del grup a qui li correspongui aquell número l’encarregat de transmetre la solució a què ha arribat el seu grup a la resta de la classe, o bé serà el full que el docent s’emporti per revisar o corregir.. L’exposició de la resposta la farà un representant de cada grup.

Després de trobar la resposta, podem parlar una mica més dels aqüífers i reconeixe’ls com una font d’aigua potable molt usual (els pous extreuen aigua d’aqüífers i les fonts naturals en són punts de sortida). Reprendrem aquest concepte quan parlem de l’obtenció i el tractament d’aigua per al consum humà.

També podem parlar sobre l’explicació que ens donen els científics sobre les diferències de comportament de l’aigua de pluja quan plou sobre un sòl sense vegetació i quan plou sobre un sòl amb vegetació: quan plou sobre sòls sense vegetació, l’aigua s’escola ràpidament per la superfície i provoca pujades de nivells sobtats de rieres i rius i s’infiltra menys. L’aigua, a més, és més bruta. La vegetació, en canvi, frena l’escolament de l’aigua o en disminueix la velocitat i fa que l’aigua s’infiltri més. Recordarem això més endavant, quan reflexionem sobre una bona gestió de l’aigua.

Després d'aquesta explicació, demanem als alumnes que completin individualment la Fitxa 12. Per què hi ha aigua als rius quan no plou?.

Gràcies a un experiment, que trobareu explicat en el document descarregable La força de l'aigua, comprovarem com l'aigua que s'escola s'emporta la sorra i com la quantitat d'aigua que cau i els materials del sòl influeixen en la manera com s'escola.

Llegim el poema de Gerard Vergés "Parlo d'un riu mític i remorós", sobre el riu Ebre. Si us sembla interessant, podeu fer-ne un treball de llengua més acurat, consistent a analitzar amb més detall el significat del poema, el vocabulari que es fa servir, la rima; també es poden treballar la lectura en veu alta i la memorització.

Després, proposem als alumnes que facin una representació plàstica d’un riu. Poden fer servir aquarel·les, llapis, etc. o bé tècniques mixtes (pintures i materials per enganxar, collage...). Poden fer aquesta activitat individualment o entre tots (mural). 

Mentre els alumnes treballen, podeu anar projectant vídeos amb imatges de rius i posar música relacionada amb el tema, com aquesta peça de Bedrich Smetana, “El Moldava”, amb imatges del riu Duero i de l’Ebre; la versió musicada del poema anterior del grup Riu en so o el vídeo “Lo riu Ebre”, amb diferents cançons de Joan Rovira. Si la projecció distreu els alumnes, podeu optar per posar només la música.

Després de l’activitat, valorarem entre tots com ha estat l’experiència, com ens hem sentit, si ens ha agradat la música, si estem satisfets del nostre treball... Completem la Fitxa 13. El meu riu amb una fotografia del treball plàstic i amb les valoracions corresponents. També podem afegir a la valoració emocional una reflexió sobre l’aprenentatge que estem fent:

Què hem après que no sabíem? Com ho hem après? Qui ens ha ajudat? Qui hem ajudat? Per a què ens pot servir?

Farem una roda hidràulica per aprofitar la força de l'aigua.

Recordem el que hem investigat fins ara: els rius són aigua en un moviment continu, amb més o menys força, i estan distribuïts en molts punts del territori. En cada curs del riu l’aigua baixa amb més o menys força. Aquesta força de l’aigua arrossega materials i objectes. 

Les persones, al llarg del temps, han trobat la manera d’aprofitar els rius per al transport i per fer funcionar màquines; han ideat ginys per aprofitar la força de l'aigua, l'energia de l'aigua, i transformar-la en altres formes d'energia. 

Esbrinem si els alumnes tenen idees prèvies sobre això. Els podem preguntar si saben de quines maneres es pot aprofitar la força de l’aigua o quines màquines que funcionin amb la força de l’aigua coneixen. Han vist mai un molí mogut per l’aigua? O una central hidroelèctrica? Apuntem les seves aportacions a la pissarra. També podem ensenyar-los imatges perquè en tinguin una referència.

Descrivim la imatge d’un molí hidràulic de manera senzilla i, després, proposem als nens i nenes que construeixin una roda hidràulica per veure com funciona. La roda hidràulica és el mecanisme bàsic que ha servit per fer funcionar molins de tot tipus durant segles i que té aplicacions tan importants com la producció d’electricitat, amb les turbines hidràuliques.

Per construir-ne una nosaltres, podem seguir els passos del vídeo Construcció d'una roda hidràulica.

En grups, revisem el material que necessitem i anem seguint les instruccions per construir la nostra roda hidràulica. En acabar, podem personalitzar-la i afegir-hi algun element extra. També els podem demanar que pensin com podrien moure alguna cosa (un tap lligat amb un cordill, una roda...) amb l’energia generada per la roda. Poden fer un dibuix de la seva idea i valorar entre tots si creuen que funcionarà.

Durant el muntatge, els alumnes reporters poden fer fotografies i filmar un vídeo de tot el procés. Podem recollir les fotografies amb el Docuprojectes.

Després, completarem la Fitxa 14. Fem una roda hidràulica amb una fotografia o un dibuix de la nostra roda hidràulica funcionant i una petita explicació del seu funcionament. També hi podem explicar les dificultats que hem tingut i com les hem resolt.

SUGGERIMENT
En aquest punt, podem fer una petita aturada per fixar-nos en l'adjectiu hidràulic, -a. Quines altres paraules coneixem que també comencin per hidro- o hidra-? Hidratar, deshidratar, hidròfug, hidràulic, hidroelèctric, hidratant, hidroport, hidròmetre, hidrografia, hidrotermal, hidromassatge, hidroavió... Comparem i observem què tenen en comú les definicions de les paraules anteriors i deduïm el significat d’aquest prefix.

Per entendre el vincle entre la roda hidràulica construïda i la producció d’electricitat, podem veure, per començar, el vídeo casolà Muntatge d'una roda hidràulica, en què unes alumnes presenten el seu senzill muntatge.

La roda hidràulica que han preparat es pot fer servir per generar energia elèctrica si s’acobla a un petit motor.

Seguidament, és interessant mirar aquest altre vídeo en què s’explica de manera senzilla i amb il·lustracions com funciona una central hidroelèctrica.

Entre tots, comentarem i compartirem els coneixements que tenim sobre aquesta manera de produir energia elèctrica i els inconvenients i els avantatges que hi trobem.

Es creen fums quan es produeix electricitat d’aquesta manera? L’aigua dels rius s’acaba? Quins canvis es produeixen en el paisatge?...

Podeu observar i comentar amb els alumnes la làmina de la carpeta d'aprenentatge L'energia hidràulica, en què hi ha il·lustracions de turbines (rodes hidràuliques) i d’una instal·lació hidroelèctrica.

Podem aprofitar aquesta introducció al món de l’energia per explicar les diferents fonts d’energia que hi ha (Fonts d'energia) i a fer la distinció entre les energies netes i renovables i les més contaminants. En la carpeta d'aprenentatge dels alumnes hi ha el mapa de conceptes La força de l'aigua, que sintetitza les diferents informacions que es poden treballar.

Per comprovar si els alumnes han entès els diferents conceptes, els demanarem que facin la Fitxa 15. Escrivim un resum, en què, a partir del mapa de conceptes, han d’escriure una redacció que resumeixi el que han après sobre les fonts d’energia.

Finalment, poden completar, individualment o per parelles el qüestionari sobre la importància de l’energia en la vida diària que hi ha en la Fitxa 16. L’energia en la nostra vida diària. Per resoldre les preguntes sobre el canvi climàtic, podeu suggerir als alumnes que mirin el vídeo ¿Es real el cambio climático?.

AMPLIACIÓ
Podem explorar amb més o menys profunditat altres màquines que funcionen gràcies a la força de l’aigua, com la màquina de vapor, que va suposar una revolució en el món del transport i la indústria. La màquina de vapor es basa en el canvi d’estat de l’aigua líquida a vapor –en l’expansió del vapor– per generar moviment. Podem trobar informació en els vídeos (en castellà i en anglès) La máquina de vapor, una animació amb una explicació completa sobre com es transmet el moviment, How do steam locomotives work? (Com funcionen les màquines de vapor?) i La revolución industrial, que explica el paper de la màquina de vapor en la Revolució Industrial i els canvis que va suposar en la societat.

Recuperem la nostra llista inicial. Quines màquines havíem proposat?
Ens proposem explorar altres màquines que funcionen gràcies a la força de l’aigua.
Assignem una màquina a cada un dels diferents grups perquè busquin informació i n'elaborin una fitxa tècnica, amb les quals farem un diccionari visual. Repartim a cada grup la fitxa tècnica de la màquina i els informem de les fonts que poden consultar. Podem demanar ajuda a les famílies. Les diverses màquines són aquestes:
- El tren de vapor.
- El vaixell de vapor.
- Els molins de fabricació de paper (Molí paperer).
- Els molins per moldre blat.
- Les serradores.
- Els hidrogeneradors elèctrics.
- Les hidronetejadores (per exemple, per netejar els xiclets enganxats a terra, com s'explica en aquest vídeo).

SORTIDA
Podeu programar una sortida amb els alumnes al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. Tenen alguna proposta educativa que s’ajusta força a aquesta activitat.

La nostra investigació s’ha centrat en la força de l’aigua. Ens hem fixat en els rius i en la manera com es fa servir l’aigua que transporten per fer funcionar màquines i per obtenir energia. Hem experimentat i reflexionat sobre diferents aspectes. També hem observat els rius des d’un punt de vista més creatiu i personal.

Repassem la feina feta i decidim entre tots què volem recollir en el mural. Podem enganxar imatges dels moments d’experimentació, alguna de les nostres creacions...