El text correcte és el b. El text a no és un bon resum perquè no explica fets importants de la llegenda i, en canvi,
sí que explica detalls innecessaris, com, per exemple, que va cantar el gall de can
Cortès. El text c conté incorreccions.
a Volia trobar-ne una d’oberta per a canviar-se.
b Duia una dessuadora i texans; segurament portava unes sabates planes o sabatilles
d’esport.
c Que sembla una altra persona i que la faldilla és massa curta. Li crida l’atenció
que s’hagi pintat els llavis.
d Estan neguitoses. “Anem, que ja fem tard!”; “Tu segueix-me. No t’allunyis, em sents?
Anem fins al banc. Jo sec i tu esperes. No t’allunyis, Martina, per l’amor de Déu!”
e Resposta oberta.
a “El pont del diable”, en tercera persona; “Segon trimestre”, en primera persona.
b “El pont del diable”: el Montseny, un camp prop de Palau-solità i la zona de Martorell
on hi ha el pont del Diable. “Segon trimestre”: tres carrers més avall de l’escola.
c Els personatges de la llegenda —el cavaller (diable) i la serventa— són inversemblants
perquè protagonitzen accions que no tenen l’aparença de veritat. Tot i així, podem
dir que la serventa està caracteritzada de manera versemblant (les paraules que se
li atribueixen en queixar-se d’haver d’anar a buscar aigua tantes vegades ho són).
Les noies del text d’Àngel Burgas són versemblants, resulten creïbles, tenen l’aparença
que podrien tenir unes noies reals i parlen com noies reals.
d “El pont del diable”, en una època antiga; d’una banda perquè s’hi explica la construcció
d’un pont que sabem que és molt antic; de l’altra, perquè es parla de la serventa
d’un hostal que, com en temps passats, no disposa d’aigua corrent i ha d’anar a buscar
aigua a la font cada dia per a fer la seva feina. “Segon trimestre”, en una època
actual, contemporània; pel títol, pel tipus de roba que porta una de les protagonistes
i perquè s’hi esmenta un banc.
e Resposta oberta.
f Resposta oberta.
Llegenda referent al menhir de la Pedra del Diable que hi ha a Santa Pau, a la Garrotxa:
una mossa s’havia de casar amb un jove que l’esperava a l’altra banda del Ter, a prop
de Girona. El riu baixava molt ple i no podia travessar-lo. La noia va prometre l’ànima
al diable si abans de les dotze de la nit la portava a l’altra banda. El dimoni es
va posar a construir un pont de pedra i, volant per l’aire, duia grans roques des
del Pirineu. Mentre portava l’última, va arribar la mitjanit i la va deixar caure
amb gran terrabastall al lloc per on passava.
Resposta oberta i procedimental.