El que vulguis per a la teva ciutat,
posa-ho primer a l’escola. (Plató)
Educació per a la ciutadania: l’assignatura de la discòrdia
Mai una assignatura no s’havia vist tan envoltada de polèmica: l’Educació per a la ciutadania va néixer amb els dies comptats.
Entre els detractors, hi havia els que entenien que una matèria d’aquestes característiques havia d’impregnar tot el programa escolar i que, per tant, no es podia reduir a una única assignatura.
Entre els defensors, hi havia els que pensaven que la ciutadania s’havia d’ensenyar, perquè no naixem sent ciutadans o sent demòcrates, sinó que ens en fem, i les regulacions socials i legals hi poden ajudar. Segons aquesta posició, donar categoria d’assignatura a l’Educació per a la ciutadania, establint un espai que permetés la reflexió, donava consistència a l’esforç formatiu. Però també era latent la consciència que la classe no era suficient: una educació en la ciutadania requeria reflexió, però també experiència. A Text-La Galera vam fer nostra aquesta posició a través d’un equip d’autors que són tot un referent.
Va ser la influència d’un altre grup de detractors el que escurçaria la vida de l’Educació per a la ciutadania, molt abans que s’aprovés.
La Ciutadania, a classe
El setembre de 2007, sota el govern del socialista Rodríguez Zapatero, la Ciutadania arribava a les aules de la mà de la LOE. Tenia un caràcter avaluable i el mateix pes que les altres matèries.
Es presentava així: “Esta educación, cuyos contenidos no pueden considerarse en ningún caso como alternativos o sustitutorios de la enseñanza religiosa, no entra en contradicción con la práctica democrática que debe inspirar el conjunto de la vida escolar y que ha de desarrollarse como parte de la educación en valores con carácter transversal a todas las actividades escolares.”
Els detractors més implacables de l’Educació per a la ciutadania van començar a fer-se sentir cada cop més: el sectors més conservadors, entre ells veus destacades del Partit Popular i de la Conferència episcopal, vaticinaven danys morals per a l’alumnat en cas d’impartir-se el “catecisme socialista”, en termes del moment. Se la va arribar a comparar amb l’antiga matèria franquista de la Formación del Espíritu Nacional. “Colaborar con la implantación de la nueva asignatura es colaborar con el mal”, va declarar el vicepresident de la Conferència episcopal.
Però què era el que es qüestionava? El que podia transmetre un professor? Si l’Estat podia educar en valors? Era realment el contingut del currículum de l’Educació per a la ciutadania el causant de la polèmica? Qui, a banda dels seus redactors i assessor (i de les editorials, per la part que els tocava…) van llegir el document? ¿Quants van opinar, no des de la font primera —des del mateix text de la LOE o des de les adaptacions dels departaments d’Educació de les comunitats autònomes—, sinó a partir d’alguns llibres de text que en van sortir que no eren de la seva ideologia? Perquè això sí: els llibres de text van oferir una àmplia diversitat ideològica, tan àmplia com per cobrir l’ideari o el projecte educatiu de qualsevol escola.
Avui, passats els anys, una mirada al currículum de la que es va anomenar “l’assignatura de la discòrdia” és reveladora. No era el què, era el com.
Final de l’Educació per a la ciutadania
“Pues la voy a suprimir, no tiene ningún sentido”, deia Mariano Rajoy, candidat a la presidència del govern el març del 2008 quan se li va preguntar què passaria amb l’Educació per la ciutadania.
L’arribada al govern del Partit Popular va suposar una nova reforma del sistema educatiu, amb el ministre d’Educació i Cultura José Ignacio Wert al capdavant. Plantejava la substitució de l’Educació per a la ciutadania per una assignatura d’educació cívica i constitucional, una assignatura “libre de cuestiones controvertidas y no susceptible de adoctrinamiento ideológico”.
Mentrestant, i a l’espera de la nova assignatura, el govern popular feia un ajustament del currículum d’Educació per a la ciutadania per “llimar” els aspectes que es podien considerar més polèmics.
La implantació de Cultura i valors
La nova llei presenta l’Educació en valors com una alternativa a la Religió. Tant l’una com l’altra seran avaluables, i la nota que se n’obtingui farà mitjana de l’expedient acadèmic.
En el curs 2014-2015 es va a començar a implantar la LOMCE. Valors socials i cívics va començar el seu camí en els cursos 1r, 3r, i 5è de primària.
El curs 2015-2016 cobreix ja tota l’educació primària i els cursos 1r i 3r d’educació secundària, amb el nom de Valors ètics.
L’educació en valors a Catalunya
- Els Valors en l’educació primària.
El 23 de juny d’aquest any, pocs dies després d’acabar el curs, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el decret que desplega la LOMCE per a l’educació primària a les escoles catalanes.
El text, basat en l’esperit de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), estableix un enfocament competencial del currículum i el divideix en sis àmbits de coneixement. Aquesta estructura per àmbits permet relaxar la compartimentació de la LOMCE, que proposava, per exemple, separar les Ciències socials de les Ciències naturals i agrupar-les en un sol àmbit: l’àmbit de Coneixement del medi.
Amb la mateixa dinàmica, l’àrea d’Educació en valors socials i cívics i l’àrea de Religió s’agrupen en un àmbit comú: l’àmbit d’Educació en valors. Els alumnes en podran cursar una de totes dues.
Estructura de l’àrea a Primària. En l’educació primària, l’àrea d’Educació en valors socials i cívics no és gaire diferent de la proposta d’Educació per a la ciutadania. S’estructura en quatre blocs, que agrupen els continguts i els ordenen des d’una dimensió més individual fins a una de més col·lectiva:
El primer, Aprendre a ser i a pensar de manera autònoma, “inclou el treball de les estratègies de raonament i de reconeixement de les emocions i els sentiments”.
El segon, Aprendre a actuar de manera autònoma i coherent, “ha de contribuir a l’adquisició d’actituds personals de motivació i esforç que ajudin a superar obstacles i a actuar d’una manera resilient”.
El tercer, Aprendre a conviure, “prepara l’alumne per a una relació harmònica amb els altres”.
El quart, Aprendre a ser ciutadans responsables en un món global, “aporta els elements necessaris per a la relació amb la societat més àmplia en què el ciutadà està immers”.
- Els Valors en l’ESO
Tot i que ja ha començat el curs, s’espera encara l’aprovació definitiva del currículum de secundària per part del departament d’Ensenyament. Els canvis aquí seran més importants que en l’educació primària. És compromís de la Conselleria potenciar les humanitats, molt especialment des d’aquest àrea. Així, al llarg de l’ESO es treballen continguts de cultura clàssica, història de les religions i els principals corrents filosòfics i la seva relació amb l’art i la literatura. Aquesta voluntat lliga amb el manifest que fa uns quants mesos personalitats de la cultura van presentar a la consellera Rigau, al qual es van sumar més de quatre-centes personalitats i entitats. El manifest “Unes humanitats amb futur” analitzava la situació en què es troben les humanitats en els plans d’estudi, les quals, deien, la posada en marxa de la LOMCE agreujarà.
Mentrestant, una ullada al currículum de secundària de la LOMCE aprovat pel Ministeri constata la presència de temes com el paper de les forces armades, l’enginyeria genètica o la clonació. Polèmics? Un cop més, hauria de ser el com, no el què.
