Compte amb el sol de maig!
Aquests dies sentim a parlar sovint de la necessitat de protegir-nos del sol, sobretot en els espais dedicats al temps meteorològic dels mitjans de comunicació. Com que encara no hem arribat a l’estiu, ens pot sorprendre. Toca, doncs, protegir-nos del sol? O és massa aviat?
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:
REPTE: AJUDEU A DIFONDRE LA IMPORTÀNCIA DE PREVENIR MALALTIES DE LA PELL MITJANÇANT LA PROTECCIÓ ENVERS LA LLUM MÉS INTENSA DEL SOL.
1. Llegiu i responeu:
Quan, després d’un dia d’estiu (o de primavera!), noteu que heu pres molt el sol i comproveu que en prémer la pell vermellosa i enretirar el dit hi queda una marca més pàl·lida durant uns segons, vol dir que ja us heu cremat! Aquest envermelliment correspon a una cremada de primer grau i això vol dir que les vostres cèl·lules de la pell han patit de valent.
- Per què hem afegit “o de primavera!” en el parèntesi del paràgraf anterior? No és només a l’estiu que cal protegir-nos de la llum més intensa del sol?
2. Ajudeu-vos amb aquest gràfic de la irradiància solar mensual a la província de Lleida, per ampliar la resposta de les preguntes anteriors:
La irradiància és una mesura de la potència de les radiacions electromagnètiques que rep una superfície.
- Què són la irradiància directa i la difusa que apareixen en el gràfic? Hi ha algun altre tipus d’irradiància?
- Quins són els mesos en què la irradiància és més gran?
- La irradiància global és més alta al maig o a l’agost?
- Què ens pot indicar aquest gràfic, en relació a la prevenció de cremades per radiació solar?
3. Llegiu aquest altre text i debateu a classe quines mesures de protecció cal prendre (si és que creieu que cal prendre’n alguna)::
Tots hem sentit a parlar del problema de les radiacions ultraviolades que provenen del Sol i de la seva recent associació amb malalties tan greus com el càncer de pell. És un fet demostrat. El problema és que mai havíem vist el Sol com a res dolent (sense aquesta impressionant estrella no hi hauria vida a la Terra, per què ens n’hauríem de protegir?), ans el contrari, sabem que prendre el sol ens ajuda a sintetitzar vitamina D, per exemple, una vitamina molt bona per a estimular l’absorció del calci, enfortir el sistema immunològic i facilitar el funcionament del sistema nerviós i l’aparell muscular. I és cert, prendre el sol és molt bo, sempre que no es faci durant les hores en què la seva energia ens arriba amb més força, és a dir, durant el migdia (diguem la franja horària que va des de les 12 fins a les 16 hores), i sobretot durant els mesos de final de primavera i d’estiu.
4. Agafeu una factura de la llum de casa o del vostre centre i mireu quin és el consum d’energia elèctrica que s’ha fet, en kilowatts-hora (kWh). Amb els valors de la irradiància del gràfic del punt 2, feu un càlcul de quants metres quadrats caldrien per abastir només amb electricitat d’origen solar el vostre consum.
Notes per al docent:
1 i 2. La intensitat de la radiació solar és màxima al juny i al juliol. A l’agost també té valors molt alts i en som conscients perquè moltes persones estem de vacances. Durant el mes de maig la radiació solar també és molt intensa. Durant molts dies de maig la radiació és equivalent a la de molts dies de final de juliol i agost. Però no en som tan conscients i possiblement no ens protegim tant.
2. La irradiància directa és la que genera la llum solar que travessa l’atmosfera i arriba directament a un cos, mentre que la difusa és la que es dispersa i s’atenua quan travessa un núvol (hi ha una petita part que també és dispersa per l’aire mateix). A més, hi ha la irradiància reflectida, que és la que es rep després que hagi arribat a un altre cos i una part hi hagi “rebotat”, sense haver estat absorbida. Encara que normalment representa una petita proporció de la radiació total, si el sòl és d’un color clar, com el d’un terreny nevat, la irradiància reflectida pot representar una quantitat important: així es produeixen les conegudes “cremades de la neu”, que s’agreugen perquè a les alçades nevades d’alta muntanya la llum arriba menys filtrada per l’atmosfera, que és més prima. No totes les cremades solars es pateixen a la platja!
3. Podeu donar aquesta informació extra als vostres alumnes, si ho trobeu adequat:
Un 50 % de les emissions solars correspon a radiacions d’infraroigs, un 41% a les de llum visible i només un 9 % a les ultraviolades. Tot i que aquestes últimes són retingudes majoritàriament per la capa d’ozó, sempre n’arriba una part, i aquestes radiacions que s’escapen ens poden fer molt de mal. Penseu que les radiacions ultraviolades són prou energètiques i, per tant, penetrants, com per travessar les capes de pell més externes. En fer-ho, sotmeten les cèl·lules de la pell a un excés d’energia que posa en perill l’ordre correcte de les molècules d’ADN, i en algun cas poden ser la causa primera dels tumors en aquest teixit. Sabem perfectament que no és fàcil allunyar-se del sol durant els mesos de vacances d’estiu, però cal fer-ho. Gaudim al màxim del sol, però cal estar a l’ombra durant la franja horària en què la radiació solar ens arriba amb més intensitat. Si un és al mar, pot gaudir de l’aigua “calentona” a partir de les quatre de la tarda i fins tan tard com vulgui. I no ens enganyem amb les cremes de protecció solar: van molt bé, però rar és el cas de la persona que se’n posa tantes vegades com cal (cal llegir les instruccions d’ús on sempre hi ha la durada d’eficàcia protectora de la crema, i on també posa que si et banyes, aquesta protecció es perd de seguida i t’has de tornar a untar…). I si ets a la muntanya (i sobretot a l’alta muntanya) camina sempre amb una gorra i el cos ben tapat quan la llum solar pica fort.
4. l càlcul es fa, en principi, amb una senzilla divisió entre el consum indicat a la factura i la irradiància que s’indica en el gràfic. S’han de tenir en compte, però, alguns factors: primer, quin és el període facturat (pot ser un mes, dos, un trimestre…). Cal prendre les dades d’irradiància del mateix període i tenir en compte que en el gràfic es dona en kilowatts-hora per dia. Per exemple, per a un consum en el gràfic de la imatge d’una factura de 160 kWh pel període de gener i febrer (que es factura a principis de març) tindríeu:
Gener: 1,98 kWh/m2 dia × 31 dies = 61,38 kWh/m2
Febrer: 3,25 kWh/m2 dia × 28 dies = 91 kWh/m2
Total: 152,38 kWh/m2
160 kWh / 152,38 kWh/m2 = 1,05 m2
En aquest cas, si es pogués aprofitar tota la irradiància de poc més d’un metre quadrat (però la tecnologia no arriba a aquest rendiment total) s’obtindria tota l’energia elèctrica consumida. Com és natural, els resultats canviaran amb el consum i la irradiància de cada període, però podeu fer el càlcul anual, si disposeu d’aquesta dada de consum.
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
