Sant Jordi, el pangolí i l’orquídia

Aquesta setmana passada s’ha celebrat la diada de sant Jordi més anòmala: gairebé estroncada per les exigències del confinament, la tradició del llibre i de la rosa no ha pogut sortir al carrer i s’ha hagut de limitar a les compres o encàrrecs on line, a l’espera de la celebració tradicional, prevista en principi pel 23 de juliol. La tradició associa el personatge de sant Jordi amb la gesta de la lluita contra un drac, i avui us proposem conèixer millor un animal que se li assembla i que ha agafat darrerament un trist i injust protagonisme: el pangolí. I també ens ocuparem d’una flor amb la qual es pot relacionar…

Si ets profe de ciències naturals o tutor

Et proposem una sèrie de preguntes perquè els nois i noies investiguin i coneguin millor els pangolins, uns mamífers cuirassats que s’han volgut associar amb la pandèmia que patim.

1 Coneixes els pangolins? Es tracta d’uns mamífers de l’ordre Pholidota, amb diverses espècies que es distribueixen per l’Àfrica subsahariana, l’Índia i el sud-est d’Àsia. Són poc coneguts al nostre país fins que han saltat a la primera plana per culpa del SARS-CoV-2, ja que se’ls acusa de ser els portadors inicials d’aquest virus. El seu aspecte, cobert d’escates (això és el que significa en grec Pholidota), fa que sembli un rèptil i qui sap si un drac com el que va lluitar contra sant Jordi! Si vols conèixer millor aquest animal, fes una recerca d’informació per respondre aquestes preguntes:

Quines característiques físiques té: de quina mida és, com és la seva anatomia?
Per a què fan servir les escates que l’embolcallen? Coneixes altres animals que tinguin una protecció similar?
Quins costums té i quina és la seva alimentació?
Són animals agressius, que puguin atacar l’ésser humà? Té urpes? Quin ús en fa?
Per què es diu que pot haver estat el portador del virus del Covid-19? Què ha fet, per traspassar-lo als humans? Creus que és raonable assenyalar-lo com a culpable de res?

Nota per al docent

La cuirassa dels pangolins, el seu tret més característic, no és estranya en el regne animal, més enllà dels rèptils, i fins i tot entre els humans, com a armes defensives artificials. Aquí teniu informació sobre alguns exemples:

Els armadillos i els pangolins

En lloc de tenir el cos recobert de pèls, com la majoria de mamífers, els armadillos (que viuen a Sud-amèrica) i els pangolins (que viuen a l’Àfrica i a l’Àsia), tenen el cos protegit per unes escates òssies que conformen una cuirassa, de composició molt semblant a la de les ungles dels altres mamífers –com les nostres, per exemple–, que els protegeixen pràcticament de qualsevol depredador. Les zones ventrals del cos són les úniques que estan desprotegides; però, com que poden arraulir-se formant una bola tal com fan els eriçons o els equidnes, no els representa un problema gaire important.

Coleòpters

Els coleòpters (que anomenem vulgarment escarabats) són un ordre d’insectes caracteritzats per tenir una autèntica armadura, l’exoesquelet quitinós. És l’ordre d’animals més nombrós que existeix: se’n coneixen 350.000 espècies! Alguna cosa hi deu tenir a veure, en aquest èxit adaptatiu, el fet d’estar tan ben protegits.

Les primeres cuirasses

L’origen de les cuirasses i armadures que feien servir els humans en l’antiguitat es troba en peces de cuir que es bullien per poder modelar-les i aconseguir les formes desitjades. Les primeres cuirasses es van dissenyar per protegir el tors i el cap. Després es van anar completant amb peces dissenyades per protegir, també, les extremitats. Més tard, al segle X a.C., a l’antiga Assíria (situada al nord del riu Tigris, ocupant una zona aproximada corresponent a l’actual Kurdistan iraquià) ja es van començar a fer armadures formades per escates fetes de ferro, cuir i bronze.