Sant Jordi al món

Diumenge passat Catalunya va tornar a celebrar la diada de Sant Jordi. Roses i llibres van omplir tot el país d’alegria i cultura.

On se celebra Sant Jordi?

Sant Jordi se celebra en molts altres llocs del món: a la mateixa Península Ibèrica i molt més lluny.

Et proposem una activitat per descobrir la importància que té Sant Jordi al món:

1 Pinteu en un mapamundi com el que us adjuntem totes les comunitats (des de pobles fins a països sencers) d’on Sant Jordi és el patró o el protector:

Nota per al/la professor/a:
Sant Jordi és el patró de ciutats com Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Milà, Hannover, Amersfoort, Istanbul o Beirut, i dels ciutadans d’aquests territoris i països: Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Etiòpia, Rússia i Djibouti.

2 Fixeu-vos en el símbol de la marca italiana de cotxes Alfa Romeo, o en l’escut d’armes de Rússia i, després, busqueu alguna altra imatge que representi la llegenda de Sant Jordi i el drac.

Ara, investigueu i contesteu:

Per què diríeu que el símbol d’Alfa Romeo conté la creu de Sant Jordi i el drac? I la princesa!
Per què un escut d’armes rus (que data dels voltants de l’any 1500) també representa la llegenda?

Et proposem una activitat per descobrir un petit rèptil força comú a casa nostra: el dragó (que no el drac!).

1 Sabíeu que els dragons encara existeixen i són molt abundosos a Catalunya? Busqueu la informació sobre el dragó comú (Tarentola mauritanica) que necessitareu per respondre aquestes preguntes:

És el mateix un drac que un dragó? En què s’assemblen i en què no?
Quina relació hi ha entre els dits dels dragons i el velcro?
A aquest animaló se’l coneix també com talla-robes, menja-robes, esgarra-robes i d’altres noms per l’estil, perquè es creia que es menjava la roba dels armaris. Què mengen en realitat els dragons? (una pista: no són princeses!), quina relació hi ha entre l’aliment d’aquests petits rèptils i la roba foradada?

Notes per al/la professor/a:

La part inferior dels dits dels dragons compten amb uns coixinets recoberts d’uns petits pèls microscòpics, anomenats setes, que els proporcionen una gran adherència sobre qualsevol superfície, ancorant-se en escletxes microscòpiques d’una manera similar com els ganxets de les vetes adherents (més conegudes amb el nom de la marca comercial Velcro) s’agafen als teixits. Els dragons són insectívors i entre les seves preses es troben les arnes de la roba (Tineola bisselliella), que és qui realment es menja la roba de fibres naturals. La creença comuna era que els dragons es menjaven la roba, quan en realitat rondaven pels armaris a l’espera de poder caçar unes quantes arnes.

Et proposem una activitat lúdica que us permetrà saber, en quin dia de la setmana caurà una data determinada: el dia de Sant Jordi, Nadal, Sant Joan… Cal seguir els passos següents:

1 Per calcular en quin dia de la setmana d’un any en concret cau la data que ens interessa necessitareu tres nombres:

a) el del dia
b) el de la clau del mes
c) el de la clau de l’any

Per exemple, calculem quin dia de la setmana va ser el dia de Nadal (25 de desembre) del 2016.

a) El nombre del dia. En el nostre exemple, 25.

b) La clau del mes està relacionada amb un desfasament acumulat que es produeix respecte l’inici de l’any i és constant. Com que és difícil de calcular, us proposem una regla mnemotècnica que es basa en petites alteracions dels noms dels mesos en castellà. La lletra en vermell ens indica la clau del mes (Z-zero; T-tres; S-sis; etc.).

En el nostre cas: parlem del mes de desembre (DIEMCI). Les lletres CI ens indiquen que la clau és 5.

c) La clau de l’any: és el valor del dia en què acaba l’any anterior (dilluns 1, dimarts 2, dimecres 3…).Si és de traspàs, aquesta clau només serveix per gener i febrer i augmenta en una unitat de març en endavant. Penseu quina és la clau d’aquest any 2017.

En el nostre exemple, la clau de l’any 2016 és 4 pels mesos de gener i febrer, perquè el 2015 va acabar en dijous (4); com que 2016 va ser any de traspàs i estem mirant el mes de desembre (mes posterior a febrer) la clau que contemplarem és 5.

2 Un cop tenim els tres nombres, cal sumar-los i dividir el resultat de forma entera entre 7. El residu de la divisió serà un nombre del 0 al 6. 0 és diumenge; 1 és dilluns; 2 és dimarts, etc.

En l’exemple: 25 + 5 + 5 = 35. Si dividim 35 entre 7 el residu és 0 i, per tant, el dia de Nadal de l’any 2016 va caure en diumenge.

3 Fent servir aquest mètode, calcula en quin dia de la setmana van caure o cauran els esdeveniments següents:

a) El dia de Nadal del 2014.
b) L’últim dia de l’any 2016.
c) El dia de Sant Jordi de l’any 2018.
d) El dia del teu aniversari de l’any 2018.

Coneixes la iniciativa Booksandroses? Informa-te’n!